Saturday 31 May 2008

Provocador però honest / A Provocative but Honest 'Lehendakari'

Els socialistes bascos pensen que el lehendakari està dividint i excloent quan segueix treballant amb la 'consulta' sobre el dret de decidir. A mi em sembla que en Ibarretxe és massa ràpid fins i tot per al seu propi país, però el veig com un polític honest i humil quan diu que "si la sociedad no respalda los planteamientos me iré a mi casa, no pasa nada, esto no es dramático, es simplemente democrático".

Com estranger no puc deixar de contrastar la lluita basca – sovint individus que actuen sols i crean titulars als mitjans de comunicació – amb la catalana representada per la Plataforma pel Dret de Decidir, un moviment popular i poc sensacionalista. Em sembla que en Ibarretxe amb molta pressa s'ho juga tot a una carta, mentres que l’estratègia catalana és de tenir la paciencia per guanyar simpatitzants per endevant. Que son trets típics de les dues nacions? Que un catalan nacionalista normalment es sent més comode dins de l’Estat Espanyol que el seu equivalent vasc? Jo fins ara penso que sí.

Serà lògic si el Tribunal Constitucional espanyol formalment pararà la consulta del
lehendakari. Molt més intressant serà de veure com hi reaccionarà la societat. Si les mides no provocaran una forta reacció, podrem deduir que el dret de decidir no te tanta significancia per als bascos en aquest moment. Per tant, no me sorprendria si Catalunya fos la primera comunitat autònoma a reivindicar-lo, encara que no serà enguany.
- - -

During the coming months there will be a lot of discussion in Spain on whether an autonomous region should have the right to call referendums within its territory. October 25, lehendakari Ibarretxe plans to let the voters of the Basque Country have their say on the issue. He calls his project a consultation - since a region does not yet have the authority to call a referendum - but the Spanish state will most likely be able to stop it in the Constitutional Court anyhow.

The 'right to decide' is a good starting point for Basque as well as Catalan nationalists who want independence in the end. The populations of both regions can be expected to say yes to this right, although they would vote no if, subsequently, it would ever be used to determine whether the region should seek independence.

The Basque socialists accuse Ibarretxe of dividing the Basque people and even within his own PNV do some people consider his initiative unnecessarily provocative. As a contrast, in Catalonia there is a political Platform for the Right to Decide (PDD). Step by step they collect signatures among ordinary people and build up support among politicians on the municipal level.

Sooner or later Catalans and Basques will challenge the Spanish state and formally claim their right to decide and once one of them does so, the other one will follow. The question is which strategy will be the first to bear fruit – Ibarretxe’s top-down or PDD’s bottom-up. Did anyone say that politics is not interesting?

4 comments:

ian llorens said...

Catalan nationalism is based on the recovery of our institutions and the defense and promotion of our culture and language. There is no racial aspect to our claims, we know that someone from Madrid and Girona have basically the same DNA.
Basque nationalism is based on the claim that Basques are Arian and as different from Spanish as Zulus or Chinese (Sabino de Arana).
The vast majority of Catalans would feel comfortable in a country structured as Belgium or Switzerland, but we cannot swallow the fact that Spain has become a Castilia++.

Erik Wirdheim said...

Hi Ian,

You are probably totally right in all you say but, for the sake of the argument I would challenge "that Spain has become Castilia". As you know, I can not claim to know your Spanish history very well, but in my eyes some autonomous regions - eg. Aragon and Valencia - seem to love "Spain" and do not seem to complain that Madrid or Castilia has too much power.

How do you see that?

Thanks for returning as a visitor, by the way.

//Erik

ian llorens said...

El fet que Espanya és una extensió de Castella es un fet real i històric. Des de fa tres segles i amb el decret de Nova Planta, les lleis de Castella es van imposar a Catalunya (encara que es tiraren enrera parcialment) i la llengua fou imposada a l’administració de justícia primer i a altres àrees de la vida publica mes tard. La monarquia borbònica va intentar replicar el model centralista francès amb bastant èxit.

Per què l’Aragó s’ho ha pres bé?. Crec que es deu a la similitud del seu sistema polític al castellà, els nobles aragonesos eren totpoderosos i no compartien el poder amb altres classes com a Catalunya. Endemés les relacions amb Catalunya mai havien estat fàcils. A València, el tema es diferent i es basa en la transferència massiva de gent castellana i aragonesa cap a València. Ja saps que en Maquiavel deia que aquesta era la millor manera de dominar un territori.

Castella sempre ha intentat afeblir la Corona d’Aragó (i ara els territoris de parla catalana) dividint-nos i per ara ho ha aconseguit, a més d’instigar odi contra els catalans.

M’hi passo sovint pel teu bloc. Em deixa parat que tinguis tant de temps per a escriure tant (o no deus dormir).

Erik Wirdheim said...

Hola Ian,

Gràcies per deixar-me aprofitar dels teus coneixements i perspectiva de la història esponyola. El que dius és totalment coherent.

I això del temps, hmm, ja has vist que no tinc temps per respondre als comentaris (perdona, eh). Per no escriure una novel-la diguem que escriure per a mi és una inversion - per aprendre, per establir contactes i per promocionar-me a mi mateix.

//Erik