This is a reflexion in Catalan related to an earlier entry in English.
A la política catalana, no parlem de l’espanyola, em falta un partit de centredreta que no tem describir-se com liberal. Fins ara he tingut moltes esperances en Convergència – al final pertanyen a l’Alliança dels Liberals i Demòcrates Europeus - però després del congrés estic menys convençut.
Desafortunadament, el liberalisme no atreu el votant mitjà i per això ho veig natural que CDC no parla d’aquesta ideologia. El que m'estranya és que un partit que té tants coneixements de les tendencies de mercat ha escollit de presentar-se com la Casa Gran del Catalanisme. Per la coherència amb el seu principi pot ser que es vegi com una bona idea dins del partit, però és una estratègia per quanyar vots?
Hi ha bons exemples de moviments que han tingut èxit polític per canviar el seu missatge, però aquests han modificat la seva polítca segons consells d’especialistes de marketing, de manera que han “triangulat” l’electorat. En Bill Clinton va guanyar la majoria per – en assumptes que els interessava als votants - ser “més republicà que els republicans”. A Europa va guanyar en Tony Blair eleccions per reinventar el seu partit com “New Labour”, adoptant unes linies polítiques de la dreta, i al meu país, Suècia, va ocórrer el contrari quan en Fredrik Reinfeldt va presentar els “Nous Moderats” (Nya Moderaterna, en suec), encara com un partit de la dreta però defensant un model d’estat de benestar més bé socialdemòcrata.
Mentres que New Labour i Nya Moderaterna van fer seves noves idees que es sabia eren atractives per a l’electorat, la Casa Gran vol estar oberta a tothom i resulta que s'apropa al centreesquerra, el mateix lloc on es diu ser el PSC. En comptes de fer publiques propostes populars entre els votants, el congrés de CDC va contentar-se per no prendre decisions que es poden veure com radicals, com ara el sobiranisme.
A més, New Labour i Nya Moderaterna van treballar molt amb la seva imatge i les líders tenien aspectes que creaven confiança en el canvi dels partits. En el cas de Convergència, a mi m’impressiona molt els vestits d’alta qualitat que sol portar l’Artur Mas, però, siguem honestos, a quin europeu transmiteixen una sensació d’un representant de centreesquerra?
La meva experiència és que catalans fora de la política activa veuen els dos moviments de CiU com partits de la dreta i aquesta opinió no es canviarà fàcilment, sobre tot no entre els votants que s’han fugit a ERC. També dubto si el catalanisme avui en dia funciona per atreure més simpatitzants. Si el PSC no tingués res de credibilitat com defensor dels interesos catalans, seria d’acord, però penso que no és així (a Vilanova es parla sobre tot català al carrer, no obstant això, i malgrat els problemes que va sofrir la nostra ciutat amb rodalies l'any passat, va votar més que 50% dels vilanovins a PSC en les últimes eleccions estatals).
Que va ser un “gran congrés com correspon a un gran partit” és que ara semblen repetir els convergents. Tant de bo m’equivoqui jo i tant de bo tinguin raó ells. Jo mateix penso que Catalunya necessita una Convergència forta, però ja veurem. La próxima enquesta de les preferencies polítiques del electorat català ens donarà una indicació.
- - -
Actualització: "...donde menos democracia hay es en el interior de esos mismos partidos democráticos", escriu la Pilar Rahola sobre els molts congresos que se celebran en aquests dies i preveu que els partits hauran d'aceptar més de rebel·lió interna. De rebels vam veure poc durant el congrés de Convergència però el partit té uns quants militants molt valents. Això em dona confiança per al proper pas de l'organisme.
- - -
Premsa relacionada: LaVanguardia 1 2 3 4 5 6; Avui 1.
Entrades anteriors sobre CDC (totes en anglès): 1 2 3 4 5.
- - -
Technorati tags: Catalunya, Convergència, PSC, Vilanova
No comments:
Post a Comment