CAT: La vostra independència i la meva neutralitat

A vegades m'agradaria ser diferent i tenir la capacitat de deixar-me portar per les emocions. Al mateix temps sóc una mica orgullós per la meva personalitat tan sensada com avorrida. La democràcia i les eleccions són importants per a mi. Per això he patit molt per culpa de la consulta popular sobre la independència de Catalunya.

Aquest cop, la gent que no som ciutadans espanyols tenim el mateix dret a votar com vosaltres, i aquest fet ha portat alguns grups d'immigrants a la conclusió que una Catalunya independent seria més generosa amb nosaltres que l’Espanya actual. Als meus ulls, és una extrapolació massa optimista, però aquestes normes del referèndum han tingut al menys un efecte molt positiu: en aquests dies, hi ha independentistes catalans que estan visitant diferents associacions de nous catalans amb l’objectiu de debatre el concepte de Catalunya amb ells. Dubto que aquest punt de trobada entre les cultures s'hauria creat si no fos per la consulta popular.

Malgrat això, crec que nosaltres, els estrangers, no hauriem d’estar convocats, per qüestió de responsabilitat i per respecte. De seguida intentaré d’explicar-me.

Qui ha de determinar la identitat d'un país? D’acord amb les regles del referèndum a Arenys de Munt, que ara, per coherència, s’estenen pertot arreu de Catalunya, la resposta és: "Els que hi viuen en aquest moment." Personalment, estic convençut que els estrangers en general no sentim la mateixa profunditat de la pregunta sobre la independència, i per tant no assumim la mateixa responsabilitat quan responem, com aquells que teniu la vostra ciutadania vinculada a aquest territori. Si una nova Catalunya sobirana es trobaria amb grans dificultats perquè, per exemple, l'Espanya residual tindria èxit en bloquejar la seva entrada a la UE, jo sempre podria recórrer al meu passaport suec però als altres vilanovins i vilanovines no s’oferiria aquesta possibilitat. Per això, penso jo, seria més correcte que ells poguessin votar i jo no.

Quan parlo de respecte, és la meva opinió que els immigrants tenim el deure d'adaptar-nos i integrar-nos al país on voluntàriament hem decidit mudar-nos. Abans de venir aquí, jo sabia que Catalunya té la seva llengua pròpia i una forta identitat nacional, i ho vaig acceptar. Però a més sabia que a la UE i altres contextos internacionals, no està representada directament sinó forma part d’Espanya, i aquest fet també vaig acceptar. I encara que he après que la situació demogràfica catalana d'avui té el seu origen en l'ocupació d'aquesta terra per Espanya al 1714 i la posterior espanyolització - en general no democràtica i de vegades fins i tot violenta - tinc dificultats de veure la realitat en blanc i negre. El procés s’ha produit durant tant de temps i, siguem honestos, la majoria de les vostres famílies estan molt barrejades.

La gran part de la gent que conèc aquí, al Penedès, ho té clar i votarà sí a la independència el proper diumenge. Tanmateix no necessito sortir de les meves pròpies amistats per trobar exemples del contrari. Tinc amics que se sempre es presenten com espanyols i eviten parlar el català tot i que han viscut a Barcelona tota la seva vida. Ells, quan tocarà, naturalment, votaran no (o, més probablement, no prendran seriosament la seva consulta popular, amb l'excusa que no és oficial). Un tercer exemple, molt més típic i per tant més interessant, és un amic provinent del Baix Llobregat que parla el català amb els seus fills, però l'espanyol amb els seus pares. Ara se sent confós com votar i, diguem, per la seva calma mental preferiria que consultes com aquesta no es féssin.

Aquestes persones representen diferents pols de la societat catalana com jo la trobo. Independentment com voti, vull ser capaç de defensar la meva decisió a tots ells. Qui sóc jo per dir que entenc Catalunya igualment bé o millor que gent que no tenen cap altre lloc al món al qual poden dir casa seva?

Havent dit tot això, estic satisfet que la qüestió de la sobirania catalana es planteja a gran escala. Pot ser que sóc una mica perdut, però de veritat crec que servirà per aclarir les coses i obrir el camí cap a una societat on un referèndum sobre la independència es veu com una part natural d’una democràcia de bona salut. Crec que això reforçaria la societat espanyola, i no que la debilitaria. Si funciona al Canadà, per què no per aquí també?

Al meu món ideal, el dia 13 de desembre, no tindria jo el dret a participar, però ara he de fer-ho, ja que estic empadronat aquí. Recordeu-vos que no anar a votar és votar no de forma passiva. Jo no tinc la intenció de votar no i, sobre tot, no vull ser passiu. Per tal veig només una solució: votar en blanc. No digueu que us he sorpresos. Recordeu-vos d'on sóc. Els suecs ens hem sempre estimat més la neutraliat.

Visca VNG Decideix! Visca la Consulta Popular!

- - -
Posts més o menys iguals en anglès i suec.