CAT: Què pot aprendre Vilanova dels xinesos?

El "basar" a través del carrer de la nostra casa està lluitant per sobreviure. S’hi ofereix la barreja habitual de regals i articles per a la llar a preus baixos, però avui en dia està mal ubicada. L'última generació de "botigues de xinesos" a Vilanova i la Geltrú s'assembla a grans supermercats i s'estableix al mig del centre comercial tradicional. Molta gent s'espera que això sigui un canvi temporal en el paisatge urbà, però jo crec que només és el principi d'un llarg procés. La competència internacional s'està intensificant i nosaltres, els europeus, simplement no estem ben preparats per afrontar-la. Una de les raons pot estar en l'educació familiar dels nens.

Per allà, als EUA, la professora de dret Amy Chua ha provocat fortes reaccions amb el seu article "Per què les mares xineses són superiors", publicat al diari financer Wall Street Journal. El debat ha generat més de 7.000 comentaris i s'en fa ressò en els mitjans de comunicació de tot el món. L'autora admet generalitzar quan a un estil d'educació dels nens posa l'etiqueta 'Xinès' i l'altre 'occidental', però ho fa per ressaltar els contrastos.

En un estudi esmentat en l'article, el 70% dels occidentals consideren que no és bo per a un nen si els seus pares destaquen la importància de tenir èxit a l'escola i que el nen només pot aprendre coses noves, si li agrada el que està fent. Cap dels xinesos entrevistats estan d'acord. Mentre que en occident se celebra la lliure voluntat del nen, els xinesos entenen que res és divertit fins que hom ho domina, i que per sobresortir cal treballar dur - una disciplina que cap nen s'imposa a si mateix, si se li permet decidir . És per això que els pares xinesos subratllen la importància de l'esforç personal i simplement exigeixen als seus nens que portin a casa les millors notes. Per l'altra banda, els nens occidentals, que passen el seu temps lliure jugant a l'ordinador o passivament mirant la tele, per descomptat no arriben al mateix nivell. No obstant això, els seus pares no s'atreveixen a comentar la situació, sinó tracten de trobar altres qualitats en els seus fills i es tranquil·litzen amb frases del tipus "cadascú és especial en la seva pròpia manera".

La suposada bondat demostrada per aquests pares és sovint un intent de compensar pel fet que no troben el temps per ajudar els seus fills. En comparació amb aquests, els típics pares xinesos inverteixen deu vegades més temps en la supervisió dels deures o repeticions rutinàries, revela un estudi citat per Amy Chua. Ella mateixa - entre altres coses - ensenyava a les seves filles a tocar el violí i el piano i sobre el temps que diàriament dedicava a això, diu que motivar el nen per a la primera hora és fàcil - les que poden causar dificultats són la segona o la tercera (!).

En llegir això, començo a pensar en el meu propi fill de set anys i com practica tocar la flauta. En els meus millors moments tinc la paciència per escoltar-lo durant un quart d'hora. Després sempre el deixo anar a jugar de nou, per jo poder tornar al meu ordinador i anàlisis pseudointel·lectuals com aquest text. ¿Hauria jo que fer més esforços i, a més, ensenyar els meus fills a fer el mateix? ¡Òbviament no! Els europeus no hauríem de tenir de lluitar per la nostra prosperitat. Per a nosaltres és un dret; quelcom que exigim als nostres polítics que ho arreglin, fins i tot si han de demanar als xinesos que ens prestin els diners.

Però em temo el dia que els asiàtics deixin de donar-nos crèdit i els meus fills em preguntaran per què no els preparava millor per al futur.

- - -
Això és una traducció feta per mi (és a dir per un seuc) d'un post original en anglès, on també trobareu totes les fonts. A més existeix una traducció a l'espanyol i, obviament, una versió sueca.