“Seguiu el futbol?”, ha preguntat avui la mestra de la llar d’infants del nostre fill petit. “Normalment pot ser no tant, però ara, durant l’EuroCopa, sí”, he respost. “Això ho explica tot. Al pati hem dit als nens que Espanya està jugant al futbol i el teu s’ha posat a cantar 'a por ellos'".
Que el meu fill de dos anys i mig ja és el més gran aficionat de la selecció espanyola de tota la llar d’infants? Com pot passar això a mi? Nosaltres que només parlem el suec a casa i jo, que vull que els meus fills, abans d’aprendre el castellà, parlin bé el català.
Al final no m’estranya que es commogui amb l’ambient que vivim – jo reacciono de la mateixa manera. La premsa escandinava és d’acord amb la d’aquí: Espanya ha matxacat Rússia. Per la segona vegada amb una diferencia de tres gols. Quina meravella!
- - -
Tonight I watched the match in downtown Barcelona. We had picked an English bar since it was not yet full of people and therefore had perfect seats right in front of the screen. I enjoyed the game from the very beginning but it was, of course, only in the second half when I dared to be really happy with what I saw. And that is when I realised what I was missing: the sound - these typical Spanish football commentators who never stop talking and who seem to compete in screaming gol in the most dramatic way. The owners of the bar, apparently, did not share my feelings and decided to stay with an English speaking channel.
On the way home I allowed myself to make a full turn in the roundabout at Plaça d’Espanya, but was not spontaneous enough to step out of the car. At the end of the day, I am not a Spanish speaking youngster but a Swedish father with small children. Having reassured myself that Barcelona was celebrating tonight, I decided to continue home to Vilanova.
- - -
Related media: CAT: Avui 1 2, ESP: LaVanguardia, SWE: DN 1 2, SDS, DAN: Politiken
No comments:
Post a Comment