During the last year, our oldest son has taken gymnastics classes in Club Gimnàstic Vilanova. It is a club with an impressive history – although it was founded as late as in the sixties, it has been the breeding ground of seven Olympic participants, all women. Esther Moya, nowadays head instructor, was one of the most successful Spanish gymnasts in Sydney 2000.
For financial reasons, Vilanova's gymnastics club nowadays form part of La Fundació – a federation which benefits from municipal support. During the last few years, they have not produced any new gymnasts for the Spanish National Team, but the hard work begins to show results among the junior gymnasts on the level of Catalonia. Now they face a dilemma – they will not find new talents unless more children start to practise the sport, but the relatively small gymnastics hall of the town has already reached its limits.
Last Sunday the gymnasts held their end-of-semester performance on equipment already put in place for the Memorial Joaquim Blume. I would have liked to see my son participate, but he is leaving the sport since he wants to take music classes instead. And my wife supports his decision. In the end, he is not even five years old yet, so I still have plenty of time to win back his interest.
- - -
La gimnàstica sueca no és per res al mateix nivell com l’espanyola. No obstant això, el club on fins als divuit anys vaig praticar jo aquest esport – Halmstad Frigymnaster – és molt conegut entre gimnastes al meu país. Per això em fascina que nosaltres – per pura coincidencia – vam mudar-nos a una ciutat on les tradicions gimnàstiques són tan fortes com a Vilanova.
Encara que va agradar-me el festival de fin de curs que va montar el Club Gimnàstic Vilanova al Pavelló Poliesportiu del Garraf el diumenge passat, vaig mirar-ho tot amb una sensació una mica amarga. Com hauria volgut veure el meu fill de casi cinc anys participar-hi! Durant tot un any vaig portar-lo al gimnàs un cop a la setmana, però no hi ha manera que s’hi interessi – no para de parlar de les classes de música que fan els seus amics de l’escola.
Doncs, bé, a la tardor l'apuntarem a la música, si és això que volen ell mateix i també la meva dona. I jo hauré de desenvelopar el meu interès a gimnàstica com espectador, les poques vegades que toca. Les coses clarament eran més senzilles per als meus pares quan jo era petit, ja que ambdós es dedicaven al mateix esport. No em van preguntar si volia ser gimnasta – ho donaven per descomptat.
No comments:
Post a Comment