CAT: Florenci Salesas sobre la rivalitat entre Sitges i Vilanova

El fet que més uneix els vilanovins i els sitgetans és que no se suporten gaire, els uns als altres. Per què és així? A veure si Florenci Salesas – sitgetà de tota la vida – pot explicar-nos-ho.

Florenci, em sembla que hi ha una certa rivalitat entre Sitges i Vilanova i la Geltrú. És correcte?

Hi ha una forta rivalitat que ve de fa molt de temps. Conec gent -poca, eh- que fins i tot arriba a odiar-la Vilanova. Per això, abans de res, et vull expressar el meu agraïment per haver-te decidit a viure al poble veí. És un sacrifici. Ho sé. Has d’assumir el paper quasi d’una ONG i això t’honora – representes un cosmopolita en una ciutat no gaire civilitzada...

Entenc que tens l’intenció de respondre’m en un to de broma, no?

És clar, cal tractar el tema amb molt d’humor. El sentit d l’humor és una prova d’intel·ligència. Pot haver-hi algú que no ho entengui... que segur serà un vilanoví. Diu una llegenda que tot va començar el segle XIX quan uns pescadors de Vilanova van patir un accident al mar. Diuen que van demanar ajut a una barca sitgetana que va refusar ajudar-los. Això, òbviament, és una calúmnia completament inventada. No va passar de cap manera.

Els sitgetans, però, no ens fixem massa en l’enveja que Vilanova ens té. En general els solem girar l’esquena, perquè, com a competidor real, sabem que cal mirar cap a Barcelona. Organitzem congressos i altres esdeveniments que interessen a la gent d’avui dia, la cultura urbana, mentre que vosaltres munteu festivals de música i tradicions rurals... A part d’això hi ha detallets, com ara el xató – que és de Sitges – i el carnaval – on em sembla molt correcte que intenteu cuidar un ambient folklòric, com a una mena de museu, mentre que nosaltres organitzem un esdeveniment que ha sabut incorporar elements internacionals i que ha aconseguit que grups com ara els Markatú Batukada rebin premis nacionals. A capdavall, quins premis podeu esperar vosaltres per llençar caramels?

Tot plegat, de rivalitat entre dos iguals, molt poc. L’industria la teniu vosaltres, i el turisme nosaltres, cosa que, per cert, no sorprèn. Vosaltres teniu un passeig marítim que surt d’un port industrial i que no porta enlloc. Nosaltres tenim la punta amb una església de postal, una composició d’imatge fantàstica com costa molt trobar, no tan sols a Catalunya, sinó al món. Conec una dona que té petites pintures de la Punta per tota la casa, fins i tot a lavabo. L’entenc. Jo també acostumo a fer-li fotos. Un dia vaig trobar el seu marit pel carrer. Petant la xerrada, m’ho va explicar. Deia també, però, que no n’hi havia per tant amb la Punta, que Sitges pateix de Sansebastianitis. Aviat va confessar que ell era de Vilanova. Amb això sol el vaig perdonar: si a tu no t’han preparat per apreciar la cultura, l’estètica, ja de petit, no la pots jutjar. En aquest tema els sitgetans - per haver crescut culturitzats -, hauríem d’adaptar una actitud comprensiva, paternal, del veritable aristòcrata. A la nostra vila piques a una rajola i de sota hi surt un concert de música clàssica gratuït o una exposició d’un pintor reconegut. Cert que vosaltres teniu la Carpa Juanita. És vostra i trobo molt bé que n’estigueu tant orgullosos...

I què hem de fer amb aquesta rivalitat?

Penso que cal fomentar-la. Mirem-ho així, si aquestes tensions existeixen és perquè hi ha una relació - encara que sigui com la dels matrimonis catòlics tradicionals on les parelles no se suporten però viuen junts tota la vida. Aquest tipus de rivalitat, basada en la ridiculització de l’altre, engrandeix les dues viles i sempre és bona mentre no t’ho creguis massa!

Jo en cap cas odio Vilanova. Si un turista em preguntés, pel carrer: “És aquest el poble de la Carpa Juanita?”, li respondria que aquest peix tan fascinant pertany a la ciutat veïna. No voldria de cap manera apropiar-me d’un símbol tan excels. També, quan sento que Sitges m’asfixia, tinc el costum de fugir unes hores a la vostra ciutat. Em serveix per adonar-me de la sort que tinc de ser de Sitges. Per tant, com vols que no n’estigui d’agraït a Vilanova!

Mirant cap al futur: si ja hi ha tantes problemes per suportar-se mútuament entre aquestes viles, què passaria si es construís una vegueria pròpia amb altres pobles petits, tots amb les seves pretensions d’importància?

Cert que equilibrar aquests egos de cadascuna de les viles no serà fàcil i segur que haurem de viure molts debats inútils a la Liliput – tipus si la closca de l’ou s’ha de trencar per la part grossa o per la part fina. Sóc un gran defensor de Barcelona com a capital del país. Passa, però, que, com deia en Gaziel, des de l’aire Catalunya sembla un insecte on el cap s’ha fet exageradament gros. El creixement de Barcelona és absolutament desproporcionat. Just per això no podem unir-nos-hi. De seguida desapareixeríem.

Al Penedès, per l’altra banda, per poder competir, crec que primer hem d'admetre la nostra petitesa relativa i després aprendre a manejar els nostres grans actius: la costa i el vi, i la historia que ens uneix... I si hem d’escollir una capital, personalment preferiria... Vilafranca.

Oi, ara et fas molt polèmic! M’imagino que la teva raó és que Vilafranca és el punt més cèntric de la geografia, no?

No, no hi ha cap raonament racional. És fàcil: Sitges és i sempre serà la capital cultural de la vegueria, però no tenim cap pretensió de posseir-ne l’administració. I davant les opcions Vilanova i Vilafranca... doncs no esperaràs que aposti per la vostra ciutat. Jo sóc de Sitges!

- - -
Florenci Salesas és un sitgetà clarament polifacètic: té una llarga trajectòria com creador de dibuixos animats, músic i actor i ha escrit uns quants llibres en català i castellà. En breu sortirà la seva primera novel·la de ficció. Aquí trobeu el seu bloc sobre la vida cultural en la vila veïna.

- - -
D'aquest post també existeixen traduccions a l'anglès, l'espanyol i al suec.