Monday, 18 July 2011

CAT: Florenci Salesas sobre la rivalitat entre Sitges i Vilanova


El fet que més uneix els vilanovins i els sitgetans és que no se suporten gaire, els uns als altres. Per què és així? A veure si Florenci Salesas – sitgetà de tota la vida – pot explicar-nos-ho.

Florenci, em sembla que hi ha una certa rivalitat entre Sitges i Vilanova i la Geltrú. És correcte?

Hi ha una forta rivalitat que ve de fa molt de temps. Conec gent -poca, eh- que fins i tot arriba a odiar-la Vilanova. Per això, abans de res, et vull expressar el meu agraïment per haver-te decidit a viure al poble veí. És un sacrifici. Ho sé. Has d’assumir el paper quasi d’una ONG i això t’honora – representes un cosmopolita en una ciutat no gaire civilitzada...

Entenc que tens l’intenció de respondre’m en un to de broma, no?

És clar, cal tractar el tema amb molt d’humor. El sentit d l’humor és una prova d’intel·ligència. Pot haver-hi algú que no ho entengui... que segur serà un vilanoví. Diu una llegenda que tot va començar el segle XIX quan uns pescadors de Vilanova van patir un accident al mar. Diuen que van demanar ajut a una barca sitgetana que va refusar ajudar-los. Això, òbviament, és una calúmnia completament inventada. No va passar de cap manera.

Els sitgetans, però, no ens fixem massa en l’enveja que Vilanova ens té. En general els solem girar l’esquena, perquè, com a competidor real, sabem que cal mirar cap a Barcelona. Organitzem congressos i altres esdeveniments que interessen a la gent d’avui dia, la cultura urbana, mentre que vosaltres munteu festivals de música i tradicions rurals... A part d’això hi ha detallets, com ara el xató – que és de Sitges – i el carnaval – on em sembla molt correcte que intenteu cuidar un ambient folklòric, com a una mena de museu, mentre que nosaltres organitzem un esdeveniment que ha sabut incorporar elements internacionals i que ha aconseguit que grups com ara els Markatú Batukada rebin premis nacionals. A capdavall, quins premis podeu esperar vosaltres per llençar caramels?

Tot plegat, de rivalitat entre dos iguals, molt poc. L’industria la teniu vosaltres, i el turisme nosaltres, cosa que, per cert, no sorprèn. Vosaltres teniu un passeig marítim que surt d’un port industrial i que no porta enlloc. Nosaltres tenim la punta amb una església de postal, una composició d’imatge fantàstica com costa molt trobar, no tan sols a Catalunya, sinó al món. Conec una dona que té petites pintures de la Punta per tota la casa, fins i tot a lavabo. L’entenc. Jo també acostumo a fer-li fotos. Un dia vaig trobar el seu marit pel carrer. Petant la xerrada, m’ho va explicar. Deia també, però, que no n’hi havia per tant amb la Punta, que Sitges pateix de Sansebastianitis. Aviat va confessar que ell era de Vilanova. Amb això sol el vaig perdonar: si a tu no t’han preparat per apreciar la cultura, l’estètica, ja de petit, no la pots jutjar. En aquest tema els sitgetans - per haver crescut culturitzats -, hauríem d’adaptar una actitud comprensiva, paternal, del veritable aristòcrata. A la nostra vila piques a una rajola i de sota hi surt un concert de música clàssica gratuït o una exposició d’un pintor reconegut. Cert que vosaltres teniu la Carpa Juanita. És vostra i trobo molt bé que n’estigueu tant orgullosos...

I què hem de fer amb aquesta rivalitat?

Penso que cal fomentar-la. Mirem-ho així, si aquestes tensions existeixen és perquè hi ha una relació - encara que sigui com la dels matrimonis catòlics tradicionals on les parelles no se suporten però viuen junts tota la vida. Aquest tipus de rivalitat, basada en la ridiculització de l’altre, engrandeix les dues viles i sempre és bona mentre no t’ho creguis massa!

Jo en cap cas odio Vilanova. Si un turista em preguntés, pel carrer: “És aquest el poble de la Carpa Juanita?”, li respondria que aquest peix tan fascinant pertany a la ciutat veïna. No voldria de cap manera apropiar-me d’un símbol tan excels. També, quan sento que Sitges m’asfixia, tinc el costum de fugir unes hores a la vostra ciutat. Em serveix per adonar-me de la sort que tinc de ser de Sitges. Per tant, com vols que no n’estigui d’agraït a Vilanova!

Mirant cap al futur: si ja hi ha tantes problemes per suportar-se mútuament entre aquestes viles, què passaria si es construís una vegueria pròpia amb altres pobles petits, tots amb les seves pretensions d’importància?

Cert que equilibrar aquests egos de cadascuna de les viles no serà fàcil i segur que haurem de viure molts debats inútils a la Liliput – tipus si la closca de l’ou s’ha de trencar per la part grossa o per la part fina. Sóc un gran defensor de Barcelona com a capital del país. Passa, però, que, com deia en Gaziel, des de l’aire Catalunya sembla un insecte on el cap s’ha fet exageradament gros. El creixement de Barcelona és absolutament desproporcionat. Just per això no podem unir-nos-hi. De seguida desapareixeríem.

Al Penedès, per l’altra banda, per poder competir, crec que primer hem d'admetre la nostra petitesa relativa i després aprendre a manejar els nostres grans actius: la costa i el vi, i la historia que ens uneix... I si hem d’escollir una capital, personalment preferiria... Vilafranca.

Oi, ara et fas molt polèmic! M’imagino que la teva raó és que Vilafranca és el punt més cèntric de la geografia, no?

No, no hi ha cap raonament racional. És fàcil: Sitges és i sempre serà la capital cultural de la vegueria, però no tenim cap pretensió de posseir-ne l’administració. I davant les opcions Vilanova i Vilafranca... doncs no esperaràs que aposti per la vostra ciutat. Jo sóc de Sitges!

- - -
Florenci Salesas és un sitgetà clarament polifacètic: té una llarga trajectòria com creador de dibuixos animats, músic i actor i ha escrit uns quants llibres en català i castellà. En breu sortirà la seva primera novel·la de ficció. Aquí trobeu el seu bloc sobre la vida cultural en la vila veïna.

- - -
D'aquest post també existeixen traduccions a l'anglès, l'espanyol i al suec.

7 comments:

Criticart said...

Quina paciència que has tingut entrevistant aquest sitgetà llunàtic...segur que és sitgetà, pq jo el veig més intentant pescar la lluna amb un cove que pujant dalt de la Punta!! heu acabat a cops de llunes? Ja ja ja, felicitats als dos. A tu per haver sapigut triar l'entrevistat, una de les persones més iròniques que han nascut i que encara volen viuen a Sitges, a la vegada que amb una capacitat intel.lectual tan àmplia que li permet dir el que diu en aquesta entrevista!!ah!! i un bon amic!! Felicitats de nou als dos

Florenci Salesas said...

Hiag de dir que l'Erik ha fet una feina excel·lent. Reconec cada paraula com a meva, cosa que no sempre passa en aquesta mena de coses, i més quan es tracta de que l'entrevistador ha de fer un resum d'una llarga conversa. L'Erik ha sabut escollir exactament allò que tenia més gràcia. De fet, no recordo res d'important a part del que surt aquí. I això, cal dir-ho, no és una feina fàcil, se n'ha de saber. Ens trobem doncs, per part d'ell, davant un treball exemplar. Si hi ha alguna cosa en la que podria haver estat més brillant, encara més àcid, o d'alotres que ara em podria avergonyir (ja em sembla bé tot el que hi ha, però) és única i exclusivament responsabilitat meva.

La trobada va ser al Cafè Roy de Sitges i vam aprofitar no només per fer l'entrevista sinó per parlar d'altres coses i del mateix tema a tractar però en un to molt diferent al que aquí es pot llegir No revelaré en quin to per mirar de no quedar ara com una bleda assolellada. Apostaré fins el final pel monstre de personatge que em vaig inventar, què caram! Reconec que em dóna un cert morbo, després de l'entrevista i la foto on apareixo com el més prepotent i repelent (i guapo! :P) personatge que hi pugui haver, presentar-me a Vilanova, en un d'aqueles visites que dic que faig per recuperar l'autoestima sitgetana, i tornar viu :D

Gràcies Beli pel comentari (lo de llunàtic que dius és genial, he, he, he... bona una tu també clavant-les :D).

Torno a dir: L'Erik s'ha dedicat a prendre cura de l'essència del que vam parlar, que és el que tot bon entrevistador ha de fer. Ho ha aconseguit de sobres. Gràcies, Erik! I té molt de mèrit, tenint en compte la mala empobridora influència que, vivint a la capital del garraf, segur que has de patir :D

Gemma said...

M'he divertit molt llegint aquesta entrevista tan i tan seriosa. Vui felicitar-vos pel bon humor que es traspua i aquesta manera tan fresca de tractar el tema. Si totes les ribalitats que hi ha entre tans i tans pobles s'agafesin així, tot aniria molt millor. Una abraçada per tots dos.

Erik Wirdheim said...

Criticart,

Al veure la teva capacitat per incorporar autèntics valors vilanovins en la teva resposta, durant uns pocs segons vaig tenir l'intenció de contractar-te per l'entrevista de contraatac. Però, clar, després he mirat el teu perfil, i sobre tot on vius i... En tot cas, gràcies pel comentari!

//Erik

Erik Wirdheim said...

Florenci,

Ai, jo que havia oblidat aquesta tendència teva d'intentar de doblar el número de paraules de l'article original cada vegada que escrius un comentari... ;-)

Com ja saps, tot mèrit per haver captat correctament les teves paraules dec al meu mòbil - l'amic que no falla quan tot sembla perdut, o quelcom així...

Una cosa que sí he deixat fora - però que pot ser prefereixes no recordar - és la teva insitència que el vilanoví Balaguer es va convertir en espanyolista, mentre que el sitgetà Rusiñol sempre era fidel a Catalunya, però ho he fet a propòsit. Em comprometo reservar el tema per al dia quan sentiré una necessitat d'escriure un post de 6.000 mil paraules... ;-)

I, per fi, si que ets molt guapo a la foto. Si no et molestés podriem vendre-la per al Gay Pride Sitges 2012, de manera que sortissis al cartell. Bé, no? ;-)

// Erik

Erik Wirdheim said...

Gemma,

Gràcies per al teu comentari. Espero que puguis repetir-lo el dia que Vilanova contraataqui. Tot i que ho dubto, com que sóc un vilanvoví que pateix d'un alt grau de 'sitgesitis'... ;-)

//Erik

Florenci Salesas said...

Erik m'has deixat KO... de riure! Més bona no podia ser la resposta Ha, ha, ha... :D

(ai, ploro i tot,
sniff :D )