L’any passat el nostre fill gran va tenir por abans que tornés a l’escola y ens va dir que ja no sabia parlar el català. El primer día de l’any escolar vaig haver de deixar-lo plorant a les mans de la seva professora ja que no va voler entrar a la classe. Això, per sort, no passarà enguangy ja que espera la tornada amb molta il·lusió.No obstant això, per a ell encara existeix una diferéncia important entre el suec i el català. Durant les nostres vacances, als parcs a Suècia va activament buscar el contacte amb nens desconneguts, cosa que no sol fer per aquí. Per això, ahir quan vaig portar els dos nens a una activitat infantil a un jardí a Sitges, no em va sorprendre quan va explicar-me que “parlo el catalán només amb els meus amics de l’escola”.
Quant al fill petit és cert que el seu suec ha millorat molt aquest estiu – ha connegut noves paraules i fa frases d’una manera més correcta, fins i tot va començar a utilitzar pronoms personals. Però, pot ser perquè va néixer a Catalunya, fins ara no ha demonstrat tenir preferències entre les llengües. Ahir, quan entravem al parc a Sitges, sí que ho va fer: “No parlaré amb ningú”, em va dir.
I així va ser. No va parlar amb ningú, es a dir, amb ningú menys amb el seu germà gran. Ells dos van escollir de jugar junts per no haver de canviar del suec al català. I a mi no em va molestar gens, en comptes vaig gaudir d’aquesta harmonía tan poc habitual. La millor raó per unir-se és de percebre una amenaça comuna. Sembla ser veritat no solament a la política però també a la meva família.
No comments:
Post a Comment