Aquest cap de setmana va estar fortament dominat per la festa major. Vam disfrutar de moltes coses però, clar, sempre com espectadors i no cap com participants. L’art dels castellers n’és un bon exemple: tot i que m’agrada moltíssim i que no conec fenomens similars d’altres llocs on vam viure, mai podria ser soci d’una colla. No només per l’òbvia raó que la meva dona temeria que hi portaria els nens (ell de cinc anys pesa poc i s’enfila amb agilitat...), sinó sobre tot perquè sóc massa individualista per l’activitat. Imagineu-vos les hores que aquesta gent passa esperant el seu torn a festes pertot arreu. Jo no tindria la paciencia, i per això no em sorpren que les colles tenen problemes a trobar gent. Al contrari, el que de veritat em fascina és que la cultura és tan viva com és.
Encara més m’estimo els falcons, i no perquè tenen el seu nom del moviment Sokol de la República Txeca – el país de la meva mare – sinó per la lleugeresa i acrobàcia. Mentres que els castells es dirigeixen cap al cel, les formacions dels falcons em donen l'impresió de ser a l’aire.
Durant les últimes setmanes vam intentar de preparar el fill petit que avui seria el dia per deixar els xumets a la mulassa. Una amiga seva va fer-ho sense problemes, però ell no, i no sé quina part va ser la pitjor – les mulasses que li van donar por o l’idea en si. Per sort va tranquilitzar-se a temps per veure el ball dels gegants i això sí li va agradar molt.
- - -
Amb comentaris en suec vaig pujar clips a YouTube de castellers (l’intent dels Bordegassos a un quatre de vuit més la torre de vuit de la Colla Vella dels Xiquets de Valls), dels Falcons de Vilanova, de les mulasses i de les tres parelles de gegants de la nostra ciutat.
- - -
Technorati tags: Festa, Vilanova
No comments:
Post a Comment